El Pic de Casamanya - Andorra

El Pic de Casamanya és un dels més emblematics d'Andorra situat al cor del pais a 2740 metres d'altitud i entre dues valls, la Vall d'Ordino (també anomeda Valira del Nord) i la Vall de Valira d'Orient.
Aquesta bona ubicació fa que tingui, tan des del seu cim com durant bona part del seu ascens, unes fantastiques vistes sobre les dues valls i la resta de pics del pais.


L'ascens més habitual comença al cap d'amunt del Coll d'Ordino, hi trobarem un petit espai per aparcar el cotxe i just al costat hi ha un camí que s'enfila muntanya amunt, el camí el trobarem indicat per un cartell de fusta.



El camí comença enfilan-se bastant i s'endinsa en un bosc (Collada de les Vaques 2100m), un cop sortiem del bosc el camí continua per la forta pendent de la carena (Cap d'Astrell 2175m), és un camí bastant ampli i no hi ha perill de perdua. Com ja he comentat el pendent és força pronunciat, de tant en tant trobarem algún petit prat que servirà per recuperar forces i parar a admirar les vistes sobre les dues valls i sobre el poble d'Ordino.
No podem continuar sense fer alguna foto que immortalitzi aquest moment.

El camí continua costa amunt i cada vegada que sembli que ja hi arribem ens trobarem que encara queda una altra bona pujada per fer. És bastant enganyós ja que fa pendent i un petit pla i llavors altre cop un pendent, per aquest motiu algun parell de cops ens semblarà que ja hi arribem però veurem que encara falta un bon tros, no ens hem de desanimar perquè ja quedarà poc pel cim.

Durant aquest tram del camí començarem passant per zones de prats i podrem observar que aquest a mesura que anem ascendint van deixant lloc a zones més rocoses.

Un cop fem el cim hi trobarem una gran fita de pedra (a la foto) i de nou unes impressionants vistes. Un bon lloc per descansar una estona, menjar i beure alguna cosa que ens faci recuperar les forces alhora que gaudim del fantàstic paisatge que ens envolta.


El desnivell mig és de 760m i és de dificultat mitjana.
El temps aproximat per l’ascens es de 2h 30 minuts quant no hi ha neu, el descens es pot fer en 1h 30 minuts més o menys.
No es recomana fer-lo si no s’està acostumat a aquest tipus de rutes, tot i així si no hi ha problema en dedicar-hi tot un dia es pot fer tranquil•lament.

Jo vaig fer el cim quant encara hi havia neu, sobretot a l’últim tram. L’ascens es bastant dur amb neu cal dur pals i grampons, unes bones botes i roba adient per la neu.
Lo millor va ser el descens, baixar lliscant per la neu per aquells pendents va ser molt divertit.

En resum, és una excursió que tot visitant d'Andorra amb afició al senderisme no hauria marxar sense fer-la.

Llac de l’Estanyó – Andorra

El llac de l’Estanyó és troba a 2340 metres dins l’àmbit del Parc Natural de la Vall del Sorteny. Aquest parc conté més de 700 espècies de flora de les quals 45 són endèmiques.

Aquesta ruta és un xic més exigent que la dels llacs de Tristaina, aquesta mateixa ruta és pot completar arribant fins el Pic de l’Estanyó situat a 2915 metres, però cal dedicar-hi un dia a fer la ruta completa, jo vaig arribar fins al llac que amb mig dia n’hi ha suficient, més o menys és 1:45 d’ascens i una hora de descens.

En aquesta ruta passarem per diversos espais molt diferenciats ja que començarem en una zona boscosa i rica en flora, passarem per una zona de pastures i finalment com més a prop és trobem del llac veurem que la vegetació és més escassa i és redueix a molses, herbes i petits matolls, podrem observar perfectament fins on arriben les neus a l’hivern.

L’ascens és bastant pronunciat, només dóna una breu treva quant arribem a la zona de pastures on el camí planeja una mica per desprès d’haver passat una portella tornar a començar l’ascens fins arribar al llac.

Pel camí potser que ens trobem bestiar pasturant sobretot al punt d’inici del camí és hi podem trobar una major concentració de bestiar, en aquest cas vaques.

Un cop arribem al llac veurem que ha valgut la pena l’ascens, ens trobem en un zona enclotada rodejada de muntanyes, ens trobarem en un entorn de tranquil•litat (aquí no hi trobarem tanta gent com a Tristaina), bones vistes de les muntanyes de l’entorn i un espai per descansar-hi, respirar aire pur i si tenim temps continuar l’ascens cap al Pic de l’Estanyó.

Degut a que l’estiu passat va ser generós en pluges durant l’ascens varem trobar que per tot arreu hi corria l’aigua formant rierols i petit salts d’aigua i aquesta abundància d’aigua feia que la vegetació és mostres amb tot el seu esplendor amb tons d’un verd viu i intens que feien més agradable caminar per aquest entorn.

Els Llacs de Tristaina – Andorra

Andorra ens ofereix una gran varietat de itineraris per fer a peu o caminant per a tots els nivells, a les oficines de turisme d’Ordino i La Massana podrem aconseguir una guia on hi trobarem 35 itineraris que podrem realitzar per aquestes dues parròquies. Aquesta guia s’hi detalla la dificultat, la duració, el desnivell que hi trobarem, la senyal que haurem de seguir i altres indicacions.

Explicaré algunes de les que vaig fer jo i començaré pel itinerari dels Llacs de Tristaina. Aquest llacs estan situats dins la parròquia d’Ordino i el punt de sortida del camí esta situat prop de l’edifici de serveis de les pistes d’esquí d’Arcalís aquest esta situat a 2200 metres i s’anomena la Coma del Forat.

Comencem l’ascens cap a primer llac anomenat Estany Primer, fins aquí ens durà una mitja hora, fins aquest llac és on arriba la majoria de gent, però si volem gaudir realment d’aquest espai em de fer la volta als altres dos llacs, els anomenats Estany del Mig i Estany de Més Amunt, acabar de fer la volta ens pot dur una hora més o menys, tot dependrà del ritme que marquem.

El segon llac el vorejarem per la costa de l’Estany del Mig a cota 2280 m i arribarem al punt més elevat que es troba just damunt del tercer llac a cota 2500 m des d’aquí tindrem unes vistes impressionants sobre el llac de Més Amunt, des d’aquí continuarem per la costa Rodona que voreja el tercer llac i des d’on tindrem les millors vistes sobre el circ de Tristaina i els tres llacs (a la foto) i aquí el camí ja baixa cap a les basses que ens trobem just sota del Port de l’Arbella i on hi podrem trobar cavalls pasturant i el camí ja ens porta cap al primer llac i cap al mateix camí que hem fet de pujada.

Amb aquesta volta podrem gaudir d’unes vistes sobre els llacs impressionants però també gaudirem de les vistes de les muntanyes que envolten els llacs, aquests estan envoltats per la Serra de Tristaina que fa de frontera natural entre Andorra i França, podrem creuar d’un país a l’altre per algun dels dos ports que hi ha a la serra: el Port de Tristaina i el Port de l’Arbella.

També en alguna zona més obaga encara hi podrem trobar restes de la neu caiguda durant el hivern. En aquest espai també hi podrem observar la fauna local si tenim sort podrem veure algun isard i els llacs estan plens de carpes.
I per a aquí li agradi la fotografia en aquest espai ens poden aconseguir unes molt bones instantànies.

Si estem a Andorra durant l’estiu no podem deixar de fer aquesta excursió ja que a part de gaudir d’un espai natural fantàstic farem exercici alhora que gaudirem de la natura.

Andorra

El país dels Pirineus, un país on els esports més practicats són anar de compres i l’esqui però que te un seguit de atractius turístics fora d’aquest dos que atrauen més turisme.
Podrem visitar el país fora de la temporada que rep més turistes de l’any, la temporada d’hivern, descobrirem tot el que ofereix el país a l’estiu, que és quan hi vaig estar vivint i treballant durant quatre mesos.

Començarem parlant del conjunt d’esglésies romàniques que estan escampades per les diferents parròquies (les parròquies son les divisions territorials del país), algunes d’elles estan més ben conservades que altres i també disposen d’un petit centre d’interpretació del romànic que han un audiovisual ens explicaran la historia del romànic a Andorra.

Aquest centre el trobarem a Pal, que és un dels pobles rurals més ben conservats d’Andorra, aquí també hi trobarem una de les esglésies del romànic, Sant Climent de Pal que data de finals del s. XI hi destaca el campanar d’estil llombard, aquest estil esta molt present a tots els campanars de les altres esglésies.

Sant Joan de Caselles al Canillo, aquesta data dels s. XI-XII.

Sant Martí de la Cortinada (a la foto), església del s. XII conserva pintures murals realitzades a finals del mateix segle, va sofrir modificacions i ampliacions durant els s. XVII i XVIII.

Església parroquial d’Ordino, d’origen romànic però totalment reformada.

Conjunt de les bons i Església de Sant Romà de les Bons, a les Bons parròquia d’Encamp, aquest conjunt d’edificis d’època romànica consta de l’església, una torre de defensa, un dipòsit d’aigua amb un circuit d’irrigació excavat a la roca i les restes d’una casa forta.

Sant Cristòfol d’Anyós (a la foto), a Anyós a la parròquia de La Massana, situada en un turó rocós, a l’interior i conté restes de pintures romàniques.

Sant Esteve, a Andorra la Vella conserva una part de l’edifici original romànic, ha sofert diferents modificacions i ampliacions en diverses èpoques, les més importants va ser realitzades per l’arquitecte Puig i Cadafalch l’any 1940 quant es va remodelar el campanar i l’entrada lateral.

Santa Coloma, a Santa Coloma dins la parròquia d’Andorra la Vella hi trobem aquesta església del s. X, on al s. XII s’hi va afegir un campanar de plantar circular únic al país i estil llombard.

Sant Miquel d’Engolasters (a la foto), a Engolasters a l’interior hi podrem veure pintures romàniques realitzades pel mateix mestre que va realitzar les de l’església de la cortinada, són una copia les originals es troben al MNAC (Barcelona).


Sant Serni de Nagol, a Nagol parròquia de Sant Julià de Lòria, és un església petita i molt austera.

Totes les esglésies d’aquest conjunt presenten les mateixes característiques arquitectòniques, son construccions molt austeres i senzilles de planta rectangular d’una sola nau amb coberta de fusta, absis semicircular i campanar d’estil romànic llombard molt característic dels mestres procedents de la regió italiana de la Llombardia, aquest estil és caracteritza per la utilització d’arcs cecs i bandes llombardes que tenen una funció decorativa.
Moltes d'elles han sofert modificacions en diferents èpoques al llarg de l'historia però conservant el seu origen romànic.

També d’època romànica i trobarem alguns ponts que han estat restaurats, un el trobarem a La Margineda que té una llargada de 33 metres, l’altre és el pont de Sant Antoni de Grella situat al costat de la capella del mateix nom i del camí que unia les parròquies d’Andorra la Vella i La Massana.

Hem deixat de banda Londres per un moment per parlar d’aquest indret que és cau més a la vora i on hi ha molts indrets interessants per descobrir.