dijous, 12 de febrer del 2009

Llac de l’Estanyó – Andorra


El llac de l’Estanyó és troba a 2340 metres dins l’àmbit del Parc Natural de la Vall del Sorteny. Aquest parc conté més de 700 espècies de flora de les quals 45 són endèmiques.

Aquesta ruta és un xic més exigent que la dels llacs de Tristaina, aquesta mateixa ruta és pot completar arribant fins el Pic de l’Estanyó situat a 2915 metres, però cal dedicar-hi un dia a fer la ruta completa, jo vaig arribar fins al llac que amb mig dia n’hi ha suficient, més o menys és 1:45 d’ascens i una hora de descens.

En aquesta ruta passarem per diversos espais molt diferenciats ja que començarem en una zona boscosa i rica en flora, passarem per una zona de pastures i finalment com més a prop és trobem del llac veurem que la vegetació és més escassa i és redueix a molses, herbes i petits matolls, podrem observar perfectament fins on arriben les neus a l’hivern.

L’ascens és bastant pronunciat, només dóna una breu treva quant arribem a la zona de pastures on el camí planeja una mica per desprès d’haver passat una portella tornar a començar l’ascens fins arribar al llac.

Pel camí potser que ens trobem bestiar pasturant sobretot al punt d’inici del camí és hi podem trobar una major concentració de bestiar, en aquest cas vaques.

Un cop arribem al llac veurem que ha valgut la pena l’ascens, ens trobem en un zona enclotada rodejada de muntanyes, ens trobarem en un entorn de tranquil•litat (aquí no hi trobarem tanta gent com a Tristaina), bones vistes de les muntanyes de l’entorn i un espai per descansar-hi, respirar aire pur i si tenim temps continuar l’ascens cap al Pic de l’Estanyó.

Degut a que l’estiu passat va ser generós en pluges durant l’ascens varem trobar que per tot arreu hi corria l’aigua formant rierols i petit salts d’aigua i aquesta abundància d’aigua feia que la vegetació és mostres amb tot el seu esplendor amb tons d’un verd viu i intens que feien més agradable caminar per aquest entorn.

divendres, 6 de febrer del 2009

Madrid


Aprofitant la visita a FITUR no podia marxar sense fer una mica de turisme per la ciutat. Hem vaig allotjar en un hostal a tocar de Gran Via i això suposava estar prop del llocs més interessants, l’hostal Ballesta (a la foto) on estava allotjat és un establiment acceptable i molt correcte,bon servei per part del personal i una molt bona situació, això si esta situat a uns 100 metres de Gran Via en un dels molts carrers i carrerons que hi ha a un dels costats d'aquesta arteria de la ciutat.


Vaig trobar que la ciutat estava molt bruta i grisa potser degut al temps ennuvolat que feia i que varem arribar el dissabte al matí i varem poder observar les conseqüències de la nit de divendres.

Amb un cap de setmana n’hi ha suficient per veure els espais més emblemàtics de la ciutat, els que vaig visitar jo van ser la Plaça de Cibeles l’estàtua en qüestió em va decepcionar una mica ja que l’esperava més gran, la Plaça de la Puerta del Sol on hi havia l’os, o osa segons per qui, amb el madroño (a la foto), aquesta zona ja es veia més arreglada i neta amb molts comerços i grans magatzems de renom, a Gran Via també hi havia comerços però el més interessant són els teatres i cinemes que hi podem trobar. L’altra plaça visitada va ser la Plaça Espanya on hi trobem un monument dedicat a Cervantes i a dos dels seus personatges més carismàtics Don Quijote i Sancho Panza.

El diumenge va fer una petita nevada que va emblanquinar la ciutat, aquest dia visitava el Parc del Retiro (a la foto) on els dies de bon temps segur que s’hi poden fer passejades molt agradables, si pot fer esport i passar-hi el dia però entre la nevada i el fred no convidava a passejar-hi massa però tot i així varem fer-hi un vol hi varem descobrir alguna sorpresa, com un petit monument dedicat a la sardana, és un parc molt gran i el pulmó de la ciutat i on hi trobarem diferents monuments i estàtues i on com ja he dit en dies de bon temps i podrem gaudir d'agradables passejades.

A una de les portes d'entrada al parc, la Puerta de la Independencia, hi trobem la Puerta de Alcalá (a la foto) famosa, en part, per aquella cançó que ens la feia mirar una vegada i una altra. A la foto podem veure com la nevada que estava queien li donava un ambient fred i gris a l’entorn de la porta.

L’últim lloc visitat de forma fugaç però suficient va ser el Museu del Prado, el varem poder visitar de forma gratuïta ja que sembla que a partir de les 18:00 i fins a l’hora de tancar l’entrada es de franc, varem veure els quadres més importants que hi estan exposats: Las Meninas i Las Hilanderas de Velazquez, La Maja Vestida de Goya (“la desnuda” estava cedida en una altra exposició), cuadres de Tiziano, Rembrandt i molts altres, tot i així hem pensava que aquest museu era una altra cosa, es cert que té quadres importants però a mi hem va agradar més la National Gallery de Londres, potser una visita amb més calma em faria canviar d’opinió.

Madrid és una ciutat que es pot visitar amb un cap de setmana i desprès d’haver-la visitat i conegut i comparant l’experiència de la visita amb les experiències d’altres visites a capitals europees importants (Londres i Paris), Madrid no m’ha deixat aquella sensació de voler-hi tornar, no m’ha desagradat però no té el patrimoni ni l’encant que tenen altres ciutats europees o del mateix país. Haig de destacar l’amabilitat i atenció de la gent amb la qui varem tractar i demanar informació sobre això un deu.
Espero que l’any vinent pugui tornar a FITUR i poder fer una altra visita a la ciutat amb un temps millor que em permeti gaudir millor de la ciutat.

dimecres, 4 de febrer del 2009

FITUR 2009


FITUR, la fira internacional de turisme, se celebra l’última setmana de gener a Madrid i acull professionals i entitats del sector de tots els indrets del món.

La fira dura cinc dies, tres estan destinats als professionals del sector i els dos últims estan oberts al públic general, els millors dies per anar-hi són els per professionals si tenim la sort de disposar d’una acreditació o d’una invitació d’un organisme o empresa del sector, els dos últims dies és quant hi ha més afluència de públic.

La Fira esta repartida per 12 pavellons que acullen els diferents expositors, així doncs,trobarem pavellons dedicats a empreses del sector tant nacionals con internacionals (cadenes hoteleres, navieres, tour operadors, línies aerees...), destinacions turístiques agrupades per regions geogràfiques: Europa, Asia-pacífic, Ameriques, Orient mitjà i Àfrica, però la major extensió esta ocupada per les destinacions nacionals, cada comunitat autònoma té el seu espai on ens mostra els atractius de la seva terra, la Comunitat Valenciana era la més ben representada ja que el seu stand cobria la totalitat d’un dels pavellons.

Si és vol veure tot cal anar-hi amb calçat còmode i s’hi volem carregar-nos de catàlegs, fulletons, caramels, bolígrafs i tot això que donen en aquest tipus d’esdeveniments va molt bé portar una petita maleta amb rodes per anar-hi guardant tot allò que recollim.

A part de carregar-nos de tot tipus d’informació sobre les diferents destinacions també podrem veure i provar demostracions de gastronomia, cultura i folklore que fan les diferents destinacions , així al stand de Japó podíem fer degustació de sake, al de la República Dominicana podíem degustar rom, les Illes Canàries podíem seguir una petita rua de carnaval, danses tradicionals al de Perú, mariachis al de Mèxic... i així cada destinació feina una petita demostració d'algun aspecte de la seva cultura.

Desprès d’haver-ho intentat altres anys sense èxit degut a la coincidència de les dates de la fira amb exàmens aquest any hi varem poder anar-hi i com a professional del sector a valgut la pena, almenys per conèixer-ho i per veure l’organització, ara bé espero poder tornar-hi però durant les dates de professionals.