El Pic de Casamanya - Andorra

El Pic de Casamanya és un dels més emblematics d'Andorra situat al cor del pais a 2740 metres d'altitud i entre dues valls, la Vall d'Ordino (també anomeda Valira del Nord) i la Vall de Valira d'Orient.
Aquesta bona ubicació fa que tingui, tan des del seu cim com durant bona part del seu ascens, unes fantastiques vistes sobre les dues valls i la resta de pics del pais.


L'ascens més habitual comença al cap d'amunt del Coll d'Ordino, hi trobarem un petit espai per aparcar el cotxe i just al costat hi ha un camí que s'enfila muntanya amunt, el camí el trobarem indicat per un cartell de fusta.



El camí comença enfilan-se bastant i s'endinsa en un bosc (Collada de les Vaques 2100m), un cop sortiem del bosc el camí continua per la forta pendent de la carena (Cap d'Astrell 2175m), és un camí bastant ampli i no hi ha perill de perdua. Com ja he comentat el pendent és força pronunciat, de tant en tant trobarem algún petit prat que servirà per recuperar forces i parar a admirar les vistes sobre les dues valls i sobre el poble d'Ordino.
No podem continuar sense fer alguna foto que immortalitzi aquest moment.

El camí continua costa amunt i cada vegada que sembli que ja hi arribem ens trobarem que encara queda una altra bona pujada per fer. És bastant enganyós ja que fa pendent i un petit pla i llavors altre cop un pendent, per aquest motiu algun parell de cops ens semblarà que ja hi arribem però veurem que encara falta un bon tros, no ens hem de desanimar perquè ja quedarà poc pel cim.

Durant aquest tram del camí començarem passant per zones de prats i podrem observar que aquest a mesura que anem ascendint van deixant lloc a zones més rocoses.

Un cop fem el cim hi trobarem una gran fita de pedra (a la foto) i de nou unes impressionants vistes. Un bon lloc per descansar una estona, menjar i beure alguna cosa que ens faci recuperar les forces alhora que gaudim del fantàstic paisatge que ens envolta.


El desnivell mig és de 760m i és de dificultat mitjana.
El temps aproximat per l’ascens es de 2h 30 minuts quant no hi ha neu, el descens es pot fer en 1h 30 minuts més o menys.
No es recomana fer-lo si no s’està acostumat a aquest tipus de rutes, tot i així si no hi ha problema en dedicar-hi tot un dia es pot fer tranquil•lament.

Jo vaig fer el cim quant encara hi havia neu, sobretot a l’últim tram. L’ascens es bastant dur amb neu cal dur pals i grampons, unes bones botes i roba adient per la neu.
Lo millor va ser el descens, baixar lliscant per la neu per aquells pendents va ser molt divertit.

En resum, és una excursió que tot visitant d'Andorra amb afició al senderisme no hauria marxar sense fer-la.

Llac de l’Estanyó – Andorra

El llac de l’Estanyó és troba a 2340 metres dins l’àmbit del Parc Natural de la Vall del Sorteny. Aquest parc conté més de 700 espècies de flora de les quals 45 són endèmiques.

Aquesta ruta és un xic més exigent que la dels llacs de Tristaina, aquesta mateixa ruta és pot completar arribant fins el Pic de l’Estanyó situat a 2915 metres, però cal dedicar-hi un dia a fer la ruta completa, jo vaig arribar fins al llac que amb mig dia n’hi ha suficient, més o menys és 1:45 d’ascens i una hora de descens.

En aquesta ruta passarem per diversos espais molt diferenciats ja que començarem en una zona boscosa i rica en flora, passarem per una zona de pastures i finalment com més a prop és trobem del llac veurem que la vegetació és més escassa i és redueix a molses, herbes i petits matolls, podrem observar perfectament fins on arriben les neus a l’hivern.

L’ascens és bastant pronunciat, només dóna una breu treva quant arribem a la zona de pastures on el camí planeja una mica per desprès d’haver passat una portella tornar a començar l’ascens fins arribar al llac.

Pel camí potser que ens trobem bestiar pasturant sobretot al punt d’inici del camí és hi podem trobar una major concentració de bestiar, en aquest cas vaques.

Un cop arribem al llac veurem que ha valgut la pena l’ascens, ens trobem en un zona enclotada rodejada de muntanyes, ens trobarem en un entorn de tranquil•litat (aquí no hi trobarem tanta gent com a Tristaina), bones vistes de les muntanyes de l’entorn i un espai per descansar-hi, respirar aire pur i si tenim temps continuar l’ascens cap al Pic de l’Estanyó.

Degut a que l’estiu passat va ser generós en pluges durant l’ascens varem trobar que per tot arreu hi corria l’aigua formant rierols i petit salts d’aigua i aquesta abundància d’aigua feia que la vegetació és mostres amb tot el seu esplendor amb tons d’un verd viu i intens que feien més agradable caminar per aquest entorn.

Madrid

Aprofitant la visita a FITUR no podia marxar sense fer una mica de turisme per la ciutat. Hem vaig allotjar en un hostal a tocar de Gran Via i això suposava estar prop del llocs més interessants, l’hostal Ballesta (a la foto) on estava allotjat és un establiment acceptable i molt correcte,bon servei per part del personal i una molt bona situació, això si esta situat a uns 100 metres de Gran Via en un dels molts carrers i carrerons que hi ha a un dels costats d'aquesta arteria de la ciutat.


Vaig trobar que la ciutat estava molt bruta i grisa potser degut al temps ennuvolat que feia i que varem arribar el dissabte al matí i varem poder observar les conseqüències de la nit de divendres.

Amb un cap de setmana n’hi ha suficient per veure els espais més emblemàtics de la ciutat, els que vaig visitar jo van ser la Plaça de Cibeles l’estàtua en qüestió em va decepcionar una mica ja que l’esperava més gran, la Plaça de la Puerta del Sol on hi havia l’os, o osa segons per qui, amb el madroño (a la foto), aquesta zona ja es veia més arreglada i neta amb molts comerços i grans magatzems de renom, a Gran Via també hi havia comerços però el més interessant són els teatres i cinemes que hi podem trobar. L’altra plaça visitada va ser la Plaça Espanya on hi trobem un monument dedicat a Cervantes i a dos dels seus personatges més carismàtics Don Quijote i Sancho Panza.

El diumenge va fer una petita nevada que va emblanquinar la ciutat, aquest dia visitava el Parc del Retiro (a la foto) on els dies de bon temps segur que s’hi poden fer passejades molt agradables, si pot fer esport i passar-hi el dia però entre la nevada i el fred no convidava a passejar-hi massa però tot i així varem fer-hi un vol hi varem descobrir alguna sorpresa, com un petit monument dedicat a la sardana, és un parc molt gran i el pulmó de la ciutat i on hi trobarem diferents monuments i estàtues i on com ja he dit en dies de bon temps i podrem gaudir d'agradables passejades.

A una de les portes d'entrada al parc, la Puerta de la Independencia, hi trobem la Puerta de Alcalá (a la foto) famosa, en part, per aquella cançó que ens la feia mirar una vegada i una altra. A la foto podem veure com la nevada que estava queien li donava un ambient fred i gris a l’entorn de la porta.

L’últim lloc visitat de forma fugaç però suficient va ser el Museu del Prado, el varem poder visitar de forma gratuïta ja que sembla que a partir de les 18:00 i fins a l’hora de tancar l’entrada es de franc, varem veure els quadres més importants que hi estan exposats: Las Meninas i Las Hilanderas de Velazquez, La Maja Vestida de Goya (“la desnuda” estava cedida en una altra exposició), cuadres de Tiziano, Rembrandt i molts altres, tot i així hem pensava que aquest museu era una altra cosa, es cert que té quadres importants però a mi hem va agradar més la National Gallery de Londres, potser una visita amb més calma em faria canviar d’opinió.

Madrid és una ciutat que es pot visitar amb un cap de setmana i desprès d’haver-la visitat i conegut i comparant l’experiència de la visita amb les experiències d’altres visites a capitals europees importants (Londres i Paris), Madrid no m’ha deixat aquella sensació de voler-hi tornar, no m’ha desagradat però no té el patrimoni ni l’encant que tenen altres ciutats europees o del mateix país. Haig de destacar l’amabilitat i atenció de la gent amb la qui varem tractar i demanar informació sobre això un deu.
Espero que l’any vinent pugui tornar a FITUR i poder fer una altra visita a la ciutat amb un temps millor que em permeti gaudir millor de la ciutat.

FITUR 2009

FITUR, la fira internacional de turisme, se celebra l’última setmana de gener a Madrid i acull professionals i entitats del sector de tots els indrets del món.

La fira dura cinc dies, tres estan destinats als professionals del sector i els dos últims estan oberts al públic general, els millors dies per anar-hi són els per professionals si tenim la sort de disposar d’una acreditació o d’una invitació d’un organisme o empresa del sector, els dos últims dies és quant hi ha més afluència de públic.

La Fira esta repartida per 12 pavellons que acullen els diferents expositors, així doncs,trobarem pavellons dedicats a empreses del sector tant nacionals con internacionals (cadenes hoteleres, navieres, tour operadors, línies aerees...), destinacions turístiques agrupades per regions geogràfiques: Europa, Asia-pacífic, Ameriques, Orient mitjà i Àfrica, però la major extensió esta ocupada per les destinacions nacionals, cada comunitat autònoma té el seu espai on ens mostra els atractius de la seva terra, la Comunitat Valenciana era la més ben representada ja que el seu stand cobria la totalitat d’un dels pavellons.

Si és vol veure tot cal anar-hi amb calçat còmode i s’hi volem carregar-nos de catàlegs, fulletons, caramels, bolígrafs i tot això que donen en aquest tipus d’esdeveniments va molt bé portar una petita maleta amb rodes per anar-hi guardant tot allò que recollim.

A part de carregar-nos de tot tipus d’informació sobre les diferents destinacions també podrem veure i provar demostracions de gastronomia, cultura i folklore que fan les diferents destinacions , així al stand de Japó podíem fer degustació de sake, al de la República Dominicana podíem degustar rom, les Illes Canàries podíem seguir una petita rua de carnaval, danses tradicionals al de Perú, mariachis al de Mèxic... i així cada destinació feina una petita demostració d'algun aspecte de la seva cultura.

Desprès d’haver-ho intentat altres anys sense èxit degut a la coincidència de les dates de la fira amb exàmens aquest any hi varem poder anar-hi i com a professional del sector a valgut la pena, almenys per conèixer-ho i per veure l’organització, ara bé espero poder tornar-hi però durant les dates de professionals.

Els Llacs de Tristaina – Andorra

Andorra ens ofereix una gran varietat de itineraris per fer a peu o caminant per a tots els nivells, a les oficines de turisme d’Ordino i La Massana podrem aconseguir una guia on hi trobarem 35 itineraris que podrem realitzar per aquestes dues parròquies. Aquesta guia s’hi detalla la dificultat, la duració, el desnivell que hi trobarem, la senyal que haurem de seguir i altres indicacions.

Explicaré algunes de les que vaig fer jo i començaré pel itinerari dels Llacs de Tristaina. Aquest llacs estan situats dins la parròquia d’Ordino i el punt de sortida del camí esta situat prop de l’edifici de serveis de les pistes d’esquí d’Arcalís aquest esta situat a 2200 metres i s’anomena la Coma del Forat.

Comencem l’ascens cap a primer llac anomenat Estany Primer, fins aquí ens durà una mitja hora, fins aquest llac és on arriba la majoria de gent, però si volem gaudir realment d’aquest espai em de fer la volta als altres dos llacs, els anomenats Estany del Mig i Estany de Més Amunt, acabar de fer la volta ens pot dur una hora més o menys, tot dependrà del ritme que marquem.

El segon llac el vorejarem per la costa de l’Estany del Mig a cota 2280 m i arribarem al punt més elevat que es troba just damunt del tercer llac a cota 2500 m des d’aquí tindrem unes vistes impressionants sobre el llac de Més Amunt, des d’aquí continuarem per la costa Rodona que voreja el tercer llac i des d’on tindrem les millors vistes sobre el circ de Tristaina i els tres llacs (a la foto) i aquí el camí ja baixa cap a les basses que ens trobem just sota del Port de l’Arbella i on hi podrem trobar cavalls pasturant i el camí ja ens porta cap al primer llac i cap al mateix camí que hem fet de pujada.

Amb aquesta volta podrem gaudir d’unes vistes sobre els llacs impressionants però també gaudirem de les vistes de les muntanyes que envolten els llacs, aquests estan envoltats per la Serra de Tristaina que fa de frontera natural entre Andorra i França, podrem creuar d’un país a l’altre per algun dels dos ports que hi ha a la serra: el Port de Tristaina i el Port de l’Arbella.

També en alguna zona més obaga encara hi podrem trobar restes de la neu caiguda durant el hivern. En aquest espai també hi podrem observar la fauna local si tenim sort podrem veure algun isard i els llacs estan plens de carpes.
I per a aquí li agradi la fotografia en aquest espai ens poden aconseguir unes molt bones instantànies.

Si estem a Andorra durant l’estiu no podem deixar de fer aquesta excursió ja que a part de gaudir d’un espai natural fantàstic farem exercici alhora que gaudirem de la natura.

Andorra

El país dels Pirineus, un país on els esports més practicats són anar de compres i l’esqui però que te un seguit de atractius turístics fora d’aquest dos que atrauen més turisme.
Podrem visitar el país fora de la temporada que rep més turistes de l’any, la temporada d’hivern, descobrirem tot el que ofereix el país a l’estiu, que és quan hi vaig estar vivint i treballant durant quatre mesos.

Començarem parlant del conjunt d’esglésies romàniques que estan escampades per les diferents parròquies (les parròquies son les divisions territorials del país), algunes d’elles estan més ben conservades que altres i també disposen d’un petit centre d’interpretació del romànic que han un audiovisual ens explicaran la historia del romànic a Andorra.

Aquest centre el trobarem a Pal, que és un dels pobles rurals més ben conservats d’Andorra, aquí també hi trobarem una de les esglésies del romànic, Sant Climent de Pal que data de finals del s. XI hi destaca el campanar d’estil llombard, aquest estil esta molt present a tots els campanars de les altres esglésies.

Sant Joan de Caselles al Canillo, aquesta data dels s. XI-XII.

Sant Martí de la Cortinada (a la foto), església del s. XII conserva pintures murals realitzades a finals del mateix segle, va sofrir modificacions i ampliacions durant els s. XVII i XVIII.

Església parroquial d’Ordino, d’origen romànic però totalment reformada.

Conjunt de les bons i Església de Sant Romà de les Bons, a les Bons parròquia d’Encamp, aquest conjunt d’edificis d’època romànica consta de l’església, una torre de defensa, un dipòsit d’aigua amb un circuit d’irrigació excavat a la roca i les restes d’una casa forta.

Sant Cristòfol d’Anyós (a la foto), a Anyós a la parròquia de La Massana, situada en un turó rocós, a l’interior i conté restes de pintures romàniques.

Sant Esteve, a Andorra la Vella conserva una part de l’edifici original romànic, ha sofert diferents modificacions i ampliacions en diverses èpoques, les més importants va ser realitzades per l’arquitecte Puig i Cadafalch l’any 1940 quant es va remodelar el campanar i l’entrada lateral.

Santa Coloma, a Santa Coloma dins la parròquia d’Andorra la Vella hi trobem aquesta església del s. X, on al s. XII s’hi va afegir un campanar de plantar circular únic al país i estil llombard.

Sant Miquel d’Engolasters (a la foto), a Engolasters a l’interior hi podrem veure pintures romàniques realitzades pel mateix mestre que va realitzar les de l’església de la cortinada, són una copia les originals es troben al MNAC (Barcelona).


Sant Serni de Nagol, a Nagol parròquia de Sant Julià de Lòria, és un església petita i molt austera.

Totes les esglésies d’aquest conjunt presenten les mateixes característiques arquitectòniques, son construccions molt austeres i senzilles de planta rectangular d’una sola nau amb coberta de fusta, absis semicircular i campanar d’estil romànic llombard molt característic dels mestres procedents de la regió italiana de la Llombardia, aquest estil és caracteritza per la utilització d’arcs cecs i bandes llombardes que tenen una funció decorativa.
Moltes d'elles han sofert modificacions en diferents èpoques al llarg de l'historia però conservant el seu origen romànic.

També d’època romànica i trobarem alguns ponts que han estat restaurats, un el trobarem a La Margineda que té una llargada de 33 metres, l’altre és el pont de Sant Antoni de Grella situat al costat de la capella del mateix nom i del camí que unia les parròquies d’Andorra la Vella i La Massana.

Hem deixat de banda Londres per un moment per parlar d’aquest indret que és cau més a la vora i on hi ha molts indrets interessants per descobrir.

Sightseeing per Londres II

Desprès del viatge amb la noria podem creuar el Westminster Bridge i ens trobarem davant mateix del Big Ben que és el simbol de Londres i les Houses of Parliament (Cases del Parlament que les podrem visitar només a l’estiu (del 31 de juliol al 3 d’octubre), just davant per davant d’aquests edificis i trobem la Jewel Tower que és una de les parts que queden del Palau de Westminster original i es on es guardaven els tresors del rei Eduard III.

Just al costat hi ha l’Abadia de Westminster un exemple del gòtic i espai de coronacions i enterraments de la majoria de monarques anglesos, la seva entrada lateral és magnifica tant el rosetó que la corona, com els relleus del timpà, mainell i arquivoltes de la porta d’entrada.

Un cop aquí podem pujar per Victoria Street hi arribarem a la Catedral de Westminster a l’interior i podrem admirar uns fantàstic mosaics.


Des aquí tornem enrera fins al Big ben i hem d’afagar a l’esquerra per Whitehall Street i arribarem a Trafalgar Square on hi ha la columna de Nelson coronada amb una estàtua d’aquest almirall de la flota britànica i heroi militar de Trafalgar, just al costat hi trobem l’Admiralty Arch que segurament l’haurem vist en més d’una pel•licula sobretot d’en James Bond.

Si travessem per sota aquest arc agafarem The Mall Street on al cap del carrer i podrem divisar el Buckingham Palace, el podrem visitar durant la temporada que la reina no es a palau del 25 de juliol al 25 de setembre, a la teula hi ha un pal de bandera si hi oneja la bandera britànica vol dir que la reina es a palau, si la bandera no hi és la reina tampoc.
Just davant i trobarem un memorial dedicat a la reina Victòria i des d’aquí agafem a mà dreta creuant Green Park i trobarem el Wellington Arch que era l’entrada occidental de la ciutat, hi podrem pujar.

I aquí acabem aquest tour que en tindrem per més d’un dia, he intentat començar des d’un punt de la ciutat i descriure una ruta amb un cert ordre comentant els llocs més representatius i importants que podrem trobar, segurament m’hauré deixat alguns llocs però deixo que els descobriu vosaltres. No he comentat el preu de cap lloc ja que aquest varien però com ja he comentat en la majoria haurem de pagar (per no dir en tots), el rang de preus es molt variable trobarem llocs on l’entrada esta entre 2 i 4₤ i d’altres que arriben a les 16₤.

Sightseeing per Londres I

Són molts els monuments, memorials i edificis històrics que trobem a la ciutat, intentaré fer un tour per aquells que no hem de deixar perdre l’oportunitat de visitar (això si, si els volem visitar tots cal tenir un bon pressupost ja que en gairebé tots haurem de pagar), comencem amb aquest tour per la ciutat:

Començarem per la Torre de Londres on podrem visitar diferents estances d’aquest edifici i on hi veurem els beefeaters els guardians de la torre que alhora també fan de guies, just al costat hi ha el Tower Bridge (el pont de la torre), si tenim sort podrem veure la maniobra d’obertura del pont per deixar passar algun vaixell, al mateix pont també hi podrem visitar un exposició sobre els pont.

Desprès si agafem el passeig que voreja el Tamesis podrem arribar a Monument Street on hi trobem The Monument és una torre que marca el lloc on es creu que va començar el gran incendi de 1666 que va destruir la ciutat, fa 61 metres d’alt i te 311 escales, els que aconsegueixen pujar-les totes els donen un certificat commemoratiu de la gesta. No gaire lluny d’aquí hi trobem Mansion House és la residencia de l’alcalde de la ciutat, només es pot visitar amb grups de almenys 15 persones i amb reserva prèvia.

Des d’aquí si seguim en direcció a la City trobarem la catedral de St. Paul, ofereixen tours guiats per l’interior però també la podrem visitar pel nostre compte. Un cop acabada la visita podrem creuar el riu pel Millennium Bridge l’últim pont construït sobre el Tamesis i que per la seva arquitectura moderna destaca sobre els altres ponts, a l’altra riba hi trobarem el Shakespeare Globe Theatre on hi podrem conèixer la vida i miracles d’aquest famós autor anglès.

Si seguim per aquest passeig arribarem al London Eye, una noria impressionant de 135 metres d’alçada, des d’aquesta noria podrem gaudir de les millors i és espectaculars vistes de la ciutat i amb tranquil•litat ja que ha completar tota la volta hi esta 30minuts que ens permetrà gaudir de la ciutat des de les altures.

Aquí farem una pausa per descansar una mica i continuarem amb el tour en la següent entrada.

Londres – Els Parcs

A Londres hi trobarem un gran nombre de parcs, espais verds repartits per tota la ciutat que formen oasis en mig d’un desert d’asfalt i totxo, son els pulmons de la ciutat. En aquest parcs molt concorreguts per londinencs i turistes que hi realitzen passejades, esports, ejercici, observació d’ocells en alguns dels parcs en general son un espai d’esbargiment i una forma d’escapar de l’estrès de la ciutat. Els parcs son un lloc molt adient per anar-hi amb nens ja que podran córrer, jugar i divertir-se lluny del perill dels transitats carrers de Londres.
Alguns dels parcs més importants o coneguts de la ciutat son els parcs reials, que son 9 i ocupen més de 2000 hectàrees de terreny.
Alguns dels més importants son:

St. James’s Park
És, junt el Green Park, un dels parcs reials petits i un dels que més em van agradar i més vaig freqüentar degut sobretot perquè vivia i treballava en un hotel del costat, com ja he comentat és un parc petit amb un gran llac al centre que esta ple d’ànecs de diferents especies, oques, cignes i pelicans, al voltant d’aquest parc hi trobarem també el St. James’s Palace i el Palau de Buckingham, i cada diumenge d’estiu en un petit envelat una banda musical ambientava el parc amb la seva música, junt a aquest parc hi trobem un dels altres petits parcs reials:

Green Park
Junt al palau de Buckingham hi trobem aquest parc que és el més petit dels nou, havia esta un antic camp de duels, hi podrem passejar i seure a descansar en algun desl seus bancs a l’ombra dels seus arbres després d’una dura jornada de visites però si volem descansar amb més glamur podem anar a prendre un te a l’hotel Ritz que es troba just al costat del parc.

Hyde Park
Aquí hi trobarem el llac Serpentine on hi podrem llogar una barca de rems i recórrer tot el parc des del llac, també hi podrem muntar a cavall, passejar... també hi trobarem una gran varietat d’ànecs..., el llac fa de frontera natural amb un altre parc:

Kesington Gardens
És junt a Hyde Park i només separat pel llac Serpentine, aquí hi trobarem un memorial a la Princesa Diana de Gales, coneguda també per Lady Di, es una espècie de font a diferents altures on l’aigua hi corre constantment i serveix perquè el turistes s’hi refresquin els peus (ja veieu quin memorial...), també hi trobarem una estàtua dedicada a un personatge de ficció molt conegut i que segurament farà gracia als més petits i no tan petits sobretot s’hi tenen el mateix esperit que el personatge en qüestió que és en Peter Pan, un altre memorial que hi trobarem és el dedicat a Albert i just davant el Royal Albert Hall, el Kesington Palace i la Serpentine Gallery dedicada a l’art contemporani.
Envoltant tot aquest espai hi trobem grans avingudes i flors ornamentals que fan gaudir més de la passejada per aquest parc.

Regent’s Park
Dissenyat per John Nash, aquest parc ens ofereix un teatre al aire lliure, un jardí de roses i el Zoo de Londres.

Greenwich Park
És el parc reial més antic aquí hi trobarem el Museu Maritim i l’Observatori Reial, molt a prop també s’hi podia visitar el malaurat vaixell Cutty Sark s’havia cremat feia molt poc quant hi vaig estar jo.

Els altres parcs reials son: Richmond Park, Brompton Cementery, Bushy Park.

A part dels parcs reials també un trobem d’altres interessants com:

Battersea Park
Situat a la zona de Chelsea aquest parc ofereix pistes de tenis, una bolera, un llac...

Holland Park
A l’estiu ofereix opera al aire lliure des de principis de juny fins a finals d’agost, on podrem gaudir d’un pic-nic acompanyat d’una opera clàssica.

I molts altres son els parcs dels que podrem gaudir a la ciutat.

Més informació sobre els parcs reials i altres:

http://www.royalparks.gov.uk
http://operahollandpark.com
http://batterseapark.com

Great British Beer Festival

Aquest és un dels diversos esdeveniments que es realitzen a la ciutat.
La primera edició d’aquest festival va ser l’any 1975, els anys 1976 i 1984 no hi va haver festival, així doncs, l’any 2007 quan hi vaig estar jo, es celebrava la trentena edició i repetia ubicació a Earls Court, en un recinte d’exposicions amb el mateix nom.

El festival dura cinc dies durant la primera setmana d’agost, les primeres edicions es van celebrar al mes de setembre.

Aquest esdeveniment esta organitzat per una associació anomenada CAMRA (Campaign for Real Ale).

En aquest festival i trobarem diferents tipus d’ales procedents de tots els racons del Regne Unit i algunes procedents d’altres països fins a arribar a les 450 ales que hi podíem trobar, així com també hi podíem trobar sidres i perries (com la sidra però feta amb peres) .

Una Ale és una cervesa que utilitza un procés de fermentació alta a diferencia de les Lager que utilitzen una fermentació baixa, aixó vol dir que la fermentació es duu a terme a la superfície de la cervesa on el llevat hi flota durant uns dies abans de caure cap al fons, a les Lager el procés de fermentació es duu a terme al fons. Les Ales fermentent a una temperatura entre 15º i 25º i tenen una graduació alcohòlica més elevada i uns sabors i aromes més complexos.

El recinte estava dividit en diferents espais, un espai on hi trobàvem stands de menjar, uns altres espais on hi trobàvem zones d’entreteniment i jocs, i repartits per tot el recinte i trobàvem els diferents bars amb un espai per a cada regió. També es realitzaven actuacions musicals, sessions de degustació realitzades per experts en la matèria...

Per accedir al recinte calia adquirir primer l’entrada, 6₤ si es comprava de forma anticipada per internet i 8₤ si es comprava a taquilla, també podíem comprar el got commemoratiu de l’edició en tres mesures diferents: de ¾ de pinta, ½ pinta o 1 pinta, els preus estaven sobre les 2-3₤ segons el que agaféssim.

Després un cop ja teníem el got només calia omplir-lo, l’únic dilema era per on començar i quina cervesa provar primer entre les 450 que ens oferien. Si compràvem el programa del festival (1₤) teníem una llista amb totes les cerveses i la seva descripció, amb això ja només calia acostar-nos a una barra i demanar la cervesa i com no pagar òbviament, els preus eren una mica, no gaire per això, més barats que els pubs que podríem trobar fora del recinte del festival. El ¾ de pinta i la ½ pinta en moltes ocasions no superava una lliura i la pinta ja era una mica més cara entre la 1,5₤ i 3₤, agafant les dues primers mesures podíem provar-ne bastantes sense deixar-nos un dineral. L’única pega era, com ja haureu pogut deduir, és que s’havia de pagar per tot, menys per anar al bany, per sort.

Us deixo una adreça web on hi trobareu informació més detallada sobre el festival i sobre CAMRA:

http://www.camra.org.uk